La salut del nadó és fonamental per un bon desenvolupament al llarg de la seva vida.
salut
"El que havia de ser un part natural, va acabar essent una cesària d'urgència"
Tatiana Pérez | 28 de maig de 2018
​
Entrevistem la Karina Pérez, mare de l'Adrià -nadó de 18 mesos-, per saber més d'algunes causes que habitualment preocupen als pares i mares, sobretot si són primerencs. Comentem gairebé tots els temes que ronden pel blog. A més, des de la seva pròpia experiència descobrim quina ha estat la seva història perquè serveixi a tall d'exemple per a la resta de famílies.
La Karina jugant amb l'Adrià / Tatiana Pérez
Amb quantes setmanes d’embaràs va néixer l’Adrià?
Durant l'embaràs, amb només 25 setmanes vaig haver d'anar a urgències amb fortes contraccions (cada 3 min.) i el ginecòleg va decidir donar-me la baixa, ja que hi havia un risc molt alt de perdre l'embrió i la feina em provocava molt d’estrès. Vaig estar més d'un mes al llit estirada, sense fer cap esforç. Per sort, l'embaràs va continuar bé el seu curs fins gairebé arribar a les 40 setmanes. L'Adrià va néixer quan complia 39 setmanes + 4 dies. Recordo que vaig anar a revisió un dimecres per fer registre 'corretges', l'Adrià quasi no es movia, ni havia augmentat de pes amb comparació a les darreres setmanes. El ginecòleg va dir que possiblement l'Adrià s'havia quedat sense espai i s'havia begut el líquid amniòtic, que tornés el divendres, que depenent com ho veiés, em provocarien el part aquell dia o el dilluns següent. El divendres 25 de Novembre 2016, només de començar el registre ja va veure que no hi havia moviment fetal i em va fer ingressar directament a la clínica per provocar-me el part. Vaig entrar entorn a les 14h del migdia, però no estava suficientment dilatada, així que em van anar injectant 'Oxitocina' per provocar les contraccions, però aquestes van trigar molt en venir. El que havia de ser un part natural, com esperava, va acabar essent una cesària d'urgència, ja que el ritme cardíac de l'Adrià baixava en picat a cada contracció forta que tenia. Em van baixar a quiròfan a les 18:02h i, a les 18:18h va néixer l'Adrià.
Vacunes o no vacunes? Per què?
L'Adrià porta totes les vacunes que són obligatòries segons el calendari de vacunació infantil, tenint en compte la seva edat.
De les vacunes que no estan finançades per l'Estat, només porta la del Rotavirus 'RotaTeq', ja que la pediatra ens va aconsellar posar-li si el portàvem a la Llar d'Infants. La vacuna de la meningitis B 'Bexsero' hem decidit no posar-li de moment, no pel preu (que són molt cares, però evidentment la salut de l'Adrià és primordial), sinó perquè hem llegit molts comentaris negatius al respecte, com que es tracta d'una vacuna experimental. No obstant, no descartem l'opció de posar-li més endavant.
Des de llavors ha tingut algun virus/malaltia? Us ha preocupat?
Malaltia important per sort no n'ha tingut cap. Quan va néixer va patir Icterícia; va estar 3 dies ingressat a l'hospital sota una làmpada. Pobret ens va fer patir molt al veure'l allà tant petit (tenia només 4 dies) i tant indefens.
Fins els 9 mesos que va prendre el pit no va tenir cap altre malaltia, a partir de llavors, ha tingut bronquiolitis, uns fongs a la boca anomenats 'Muguet' i també 'Balanitis'. Ja diuen que el primer any de la llar ho agafen tot, però fan patir quan tenen alguna cosa tan petits.
A quina edat vas començar a introduir-li els aliments? Vas ser seguir les suggerències dels especialistes?
Fins als 6 mesos li vaig donar LM ''llet materna exclusiva''. A partir de llavors, vaig començar a introduir-li a la seva dieta sòlids (cereals, hortalisses, fruites, verdures i pollastre).
​
Les suggerències del pediatra em van ajudar a guiar-me, però alhora vaig demanar consell a altres mares i, consultar blogs infantils per Internet. La idea era seguir donant-li el pit (a part dels sòlids) el màxim de temps, però malauradament l'Adrià es va ''destetar'' als 9 mesos, perquè amb la feina no podia donar-li a demanda i quan li donava es posava molt nerviós perquè la llet trigava en pujar, així que mica en mica la producció de la llet va anar disminuint.. Pel què fa als sòlids, vaig començar a donar-li amb el mètode BLW.
Amb quina edat va començar a parlar? I a caminar?
Amb 7 mesos va començar a dir 'ma ma, pa pa' i a partir dels 13 mesos ja va començar a dir alguna paraula com 'hola, agua..'. Actualment té 18 mesos i ja es fa entendre a la seva manera, associa les paraules amb objectes i repeteix cada vegada més el que sent.
Amb 7 mesos també va començar a gatejar i a fer algun passet agafat dels ditets. Però caminar caminar sol, camina des dels 14-15 mesos aproximadament. Abans havia fet algun passet i es desplaçava agafat amb les mans, però al caure al terra, continuava gatejant.
​
Amb quants mesos va començar la Llar d’Infants? Has vist molta evolució des de llavors? Ho recomanes?
L'Adrià va començar la Llar d'Infants amb 9 mesos. Sempre havia sigut reticent en portar-lo tan aviat, però al treballar, no vaig tenir cap altra alternativa.
La veritat és que estem molt contents amb els resultats de la Llar i, sí que la recomano a partir que el nadó ja camini. El fet de relacionar-se amb altres nens, jugar, aprendre, els va molt bé i els ajuda notablement al seu desenvolupament.
Tenint en compte que és del novembre. Notes molta diferència amb la resta de companys de classe?
La diferència es va notar molt al principi quan va començar, ja que era el més petit de la classe i encara no caminava, a diferència de la resta, i se'l veia més petit físicament. Ara ja no és nota tant, l'Adrià és un nen espavilat que segueix bé el ritme de la classe en tots els aspectes.
Fa alguna activitat extraescolar? Per què vau prendre aquesta decisió? Creus que és útil?
Amb 7 mesos vam començar a portar-lo a piscina per a nadons i hi va anar fins els 14 mesos, ja que per motius laborals no hem pogut combinar-ho. Vam acabar molt satisfets amb la decisió que vam prendre, per ajudar a perdre la por a l'aigua i tenir més facilitats alhora d'aprendre a nadar.
Actualment anem un cop per setmana a classe d'anglès. Ens ajuntem 3-4 mares amb els seus fills i assistim a casa d'una noia que fa la classe. Són 45min parlant només en anglès, on cantem, fem vocabulari, jocs, manualitats. Potser pot semblar que és inútil tenint en compte l'edat de l'Adrià, però tot el contrari, justament quan són tan petits tenen més facilitats de retenir la informació, són com esponges. Pel moment hem assistit a 3 classes i ja diu 'Bye bye, monkey...'.
​
Ha tingut problemes a l’hora de dormir?
Des de ben petit que generalment dorm bé per la nit, excepte si li fan mal les dents que despunten o la panxa. Es desperta un o dos cops durant la matinada per demanar un biberó, però després es torna a dormir de seguida. En canvi a l'hora d'anar al llit, li costa una estona agafar el son; és un nen molt nerviós i mogut i mentre l'adormo vol aixecar-se tota l'estona i moure's abans d'adormir-se.
Quines són les malalties més freqüents dels nounats?
Albert Pedrol González | 25 de maig de 2018
​
Els nounats poden desenvolupar diferents malalties d’ençà que són un fetus i inclús després del seu naixement. Hi ha tres tipologies diferenciades quant a les malalties més freqüents entre els nadons: les patologies generades dins de l’úter, les patologies neonatals associades al part i les patologies del període postnatal.
​
Les patologies generades intrauterines poden ser des de malformacions de qualsevol aparell o sistema que formen el cos humà: cardíaques, pulmonars, digestives, cutànies, cerebrals; així com malalties infeccioses del grup Torch. Les malalties infeccioses del grup Torch són produïdes per diversos agents tant virals com parasitaris i micòtics com són els toxoplasmosos, rubeola, citomegalovirus, herpes i altres com l’hepatitis B i C, VIH, càndida, sífilis. Aquestes malaltes es causen des de dues vies diferents: la via hematògena (el microorganisme envaeix el torrent circulatori de la mare, travessa la placenta i per mitjà de la sang del cordó umbilical arriba al fetus) i la via ascendent (el microorganisme infecta el tracte genital matern i ascendeix fins a la cavitat intrauterina provocant la
infecció del líquid amniòtic i les membranes que el contenen, que es trenquen de forma prematura i infecten el fetus). Dintre de l’úter també es poden desenvolupar alteracions genètiques com, per exemple, la síndrome de Down i les patologies associades a l’ús i abús de drogues per part de la mare. La ingesta d’alcohol per part de la progenitora pot causar la Síndrome Alcohòlica Fetal (SAF), explicada a la secció ‘Aprenentatge’ d’aquest blog.
​
Les patologies neonatals associades al part engloben els diferents tipus de lesions que poden sofrir els nadons durant el procés del part. Aquestes poden ser lesions al cap i al coll, lesions nervioses, lesions òssies, lesions intraabdominals i lesions de teixits blans. A més, la síndrome de Torch esmentat anteriorment també pot infectar-se en el moment del part, ja que el tracte genital de la mare és infectat pel microorganisme i durant el part, el nounat agafa contacte amb ell.
​
I, per últim, estan les patologies del període postnatal que són bàsicament banals i estan lligades a problemes de puericultura. Les més comunes dels nounats són: l’estrenyiment, la tos, el plor excessiu, constipats, infeccions d’oïda, icterícia (pell groga causada per nivells alts de bilirubina), dermatitis (enrogiment i irritació de la pell a l’àrea del bolquer, així com inflamació de la pell per condicions d’humitat causades pel bolquer), diarrea i reflux d’una part de la llet, materna o de fórmula, només ingerir-la (causat per la debilitat de l’esòfag). Tot i això, també existeixen patologies traumàtiques causades per accidents domèstics i malalties infecciones com la bronquiolitis i la sèpsia estreptocòccia tardana.
Protecció solar a un nadó exposat al sol
Joan Estruch | 24 de maig de 2018
​
Arriba l’estiu, el bon temps i l’època d’anar a la platja. Però els pares i mares dels nadons, estan ben informats de com i quant de temps han d’estar exposats els seus fills al sol? En aquesta notícia resoldrem uns quants dubtes perquè les famílies tinguin clar què han de fer i el més important, que no han de fer.
​
Per començar, hem de conèixer quins són els filtres solars que cal utilitzar davant el sol. Existeixen dos tipus de filtres que protegeixen la pell de la radiació solar:
​
-
Filtres físics: són els que formen una pantalla sobre la pell i eviten que els rajos del sol hi penetrin.
-
Filtres químics: són molècules que absorbeixen la radiació ultraviolada i la transformen en una radiació menys energètica i menys nociva.
Segons expliquen des dels Laboratoris Genové, els filtres físics són els ideals per a nadons i pells sensibles. En crear una pantalla sobre la pell, aquest tipus de filtres no s’absorbeixen, i per això es recomana fer-lo servir per als nadons.
​
CONSELLS A LA TEMPORADA D'ESTIU​
​
Tot seguit, exposarem un seguit de consells per a utilitzar durant l’estiu:
​
1. Els nadons es poden banyar a la platja a qualsevol edat. Per això, és imprescindible la protecció a la pell del sol i també és important evitar les hores més caloroses del dia, d’11 a 17h. Tot i això, és preferible evitar l’exposició directa al sol en els primers 6 mesos del nadó.
​
2. La hidratació és molt important. Els nadons de 0 a 6 mesos, han de beure 0,7 litres/dia. De 6 a 12 mesos, 0,8 litres/dia. D’1/3 anys, 1,3 litres/dia. De 4 a 8 anys, 1,7 litres/dia.
​
3. Evitar l’exposició solar sense protector solar. A més a més, el nen només pot estar en llocs tancats o en zones obertes completament ombrejades.
​
4. Cal aplicar un protector solar de factor 50, ja que la pell del nadó és més sensible als rajos solars que la de l’adult. És més fina i encara no produeix la quantitat necessària de melanina (els melanòcits funcionen amb normalitat a partir dels dos anys).
​
5. A l’aire lliure i amb sol, la roba ha de ser de cotó o de lli perquè transpiri i el cap ha d’anar protegit amb una gorra o barret. Les ulleres de sol d’òptica o farmàcia també són recomanables.
​
6. Fer servir protectors solars resistents i renovar-se cada dues o tres hores, ja que amb la suor i l’aigua poden perdre una part de l’eficàcia protectora.
​
7. Tot i que és obligatori la protecció a la platja, també ho és a la muntanya. A partir de 1.000 metres d’altura, s’ha de fer servir una protecció molt alta, ja que el filtre natural de la humitat, que protegeix parcialment dels rajos, desapareix.
L’estrès laboral i el tabac són causants de naixements prematurs
David Sagrera Navarro | 25 de maig de 2018
​
Entrevistem la Txell Creixell, metgessa adjunta del Servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital Pius de Valls, per profunditzar en les causes i conseqüències dels nadons prematurs a través d’una veu experta. A més, des del seu coneixement aprenem quins són els factors que més condicionen el fet de néixer prematur, què comporta a curt i llarg termini i quins tractaments se’ls haurà d’aplicar durant el transcurs de les seves respectives vides.
​
Quan es considera un nadó prematur?
Un nounat prematur és aquell que neix abans de completar la setmana 37 de gestació.
​
Per què neixen alguns nadons de forma prematura?
Mentre que en els països menys desenvolupats la prematuritat s'associa a la manca d' atenció i seguiment mèdic durant l'embaràs i el part, les causes que originen els parts prematurs en els països desenvolupats apunten a una pluralitat de factors com l'increment de les tècniques de reproducció assistida, els parts múltiples, l’estrès laboral, el consum de tabac, els problemes de salut materns i el retard de la maternitat entre altres.
​
Hi ha diferents tipus de nadons prematurs segons els mesos que té o algun altre factor?
Degut a que no sempre es pot conèixer l'edat gestacional (EG), s'utilitza el pes al moment de néixer com a paràmetre de referència, per classificar el nounat com:
-
Baix pes en el naixement à inferior a 2.500gr.
-
Molt baix pes en el naixement à inferior a 1.500gr.
-
Extremat baix pes en el naixement à inferior a 1.000gr.
​En establir la relació entre els paràmetres de pes i EG, podem parlar de nadons preterme amb pes elevat, pes adequat i baix pes per la seva EG.
​
Hi ha casos de nadons prematurs evitables?
Les mesures que milloren les cures avant natals, mèdiques, dietètiques i socials són eficaces per corregir la desigualtat i controlar la taxa de prematuritat. El suport en la deshabituació de l'hàbit tabàquic n'és un clar exemple.
Algunes patologies obstètriques, com ara la diabetis gestacional, la hipertensió o l'excés de líquid amniòtic, poden donar lloc a prematuritat. Controlant i tractant aquests factors durant l'embaràs es poden evitar alguns naixements preterme.
Es detecta amb temps la possibilitat o certesa de ser nadó prematur o és per sorpresa?
Es poden detectar i seguir casos amb risc alt o molt alt de tenir un part preterme, però no és possible dir amb certesa en quin moment es produirà el naixement (exceptuant casos puntuals en què es programa el part). I malgrat que ens trobem amb casos amb una alta probabilitat de naixement prematur, el grau de prematuritat determinarà el pronòstic del nadó, que pot ser molt variable.
​
Quines conseqüències immediates pateix el nadó prematur recent nascut?
La patologia és la derivada de la immaduresa i la hipòxia, per ineficàcia de l'adaptació respiratòria en néixer. A curt i llarg termini, pot patir conseqüències neurològiques, cardiovasculars, oftalmològiques, trastorns del metabolisme i gastrointestinals, principalment.
​
Quin tractament immediat se li aplica a un nadó prematur recent nascut?
El tractament aplicat dependrà de la maduresa del nadó en néixer, condicionada per les setmanes de gestació. També dels símptomes que aquest presenti.
Poden ser necessaris corticoides prenatals i l'ús de surfactant, antibiòtics, drogues vasoactives o suport nutricional.
​
Pateix conseqüències la mare d’un nadó prematur?
El part prematur agafa desprevingudes les famílies, que es troben amb un nadó extremadament vulnerable i amb un pronòstic incert sobre la seva evolució i una situació d’estrès posttraumàtic que sovint marca els pares. Als pares se’ls generen sentiments de tristesa, inquietud pel futur del fill o de culpabilitat, al què se suma la necessitat de passar el major temps possible per cuidar el fill hospitalitzat des del seu naixement.
​
Apareixen o arrossega seqüeles una persona prematura al cap del temps?
Els nounats prematurs tenen un major risc de desenvolupar problemes de salut que aquells que neixen a terme. El grau de prematuritat repercuteix en un major risc de complicacions greus como paràlisi cerebral, dèficits sensorials, malalties cròniques o de patir trastorns relacionats amb l'aprenentatge i la conducta, principalment, o infeccions respiratòries agudes.
Quin/s tractament/s se li aplica a una persona prematura al cap del temps?
És necessari establir programes de seguiment protocol·litzats:
-
Atenció nutricional i seguiment del creixement. Les alteracions nutricionals específiques evolutives inclouen raquitisme, osteopènia i anèmia.
-
Atenció a la discapacitat motora, sensorial i dificultats per l'aprenentatge. El risc de paràlisi cerebral en els pretermes de molt baix pes és del 10%. Les alteracions sensorials inclouen el seguiment oftalmològic i auditiu.
-
Integració socio-familiar: hi ha pares que tendeixen a la sobreprotecció. També conductes negligents que inclouen el maltractament.
-
Existeix un risc més alt de mort sobtada. S'insistirà en corregir altres factors associats, com el tabaquisme, la contaminació ambiental, la temperatura alta, l'abric excessiu o la posició durant el son.
-
Les infeccions respiratòries de vies altes repetides condicionen freqüents reingressos. S'indicaran mesures higièniques i sanitàries.
-
Major incidència d'angiomes cutanis. Caldrà seguiment dermatològic.
-
L'aparició d'hèrnies inguinoescrotals, són més freqüents com menor és l'edat de gestació. Caldrà cirurgia.
​​
Quin índex de mortalitat hi ha en nadons prematurs?
La taxa de mortalitat neonatal és encara elevada en prematurs malgrat les millores en l'assistència perinatal, amb valors d'un 4-6%, amb gran variabilitat depenent del grau de prematuritat. Així, en nadons nascuts amb menys de 750gr és superior al 70%, mentre que els que han pesat 1.000-1.500gr en néixer, baixa a un 5,3%.
​
Es dóna informació per part dels metges i hospitals als pares de nadons prematurs? Quina mena d’informació?
Durant el seguiment de l'embaràs és l'obstetra qui s'encarrega dels controls de rutina. Però en el moment que es detecta una patologia en el fetus, la gestant és derivada al servei de pediatria que l'informarà de la malaltia, repercussions, maneig i pronòstic. En el cas de la prematuritat, no sempre es pot preveure, però si hi ha temps es procedeix de la mateixa manera.
Més cesàries de nit i matinada al sistema públic
Segons un estudi del Centre d’Investigació en Economia i Salut de la UPF, les cesàries no planificades augmenten tot i no ser beneficioses per la salut del nounat
Tatiana Pérez | 22 de maig de 2018
​
Els metges cada vegada són menys tolerants amb la progressió natural del part. Sobretot, entre les 23h i les 04h de la nit. Malgrat poder ser perjudicials per la salut dels nadons, el Centre d’Investigació en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) alerten de l’augment de les cesàries no planificades als hospitals d’Espanya durant les altes hores de la nit. Concretament, el creixement és de 6,3 punts.
​
D’acord amb l’estudi que recull el Journal of Health Economics, aquest increment “té relació amb els incentius dels metges quant al temps lliure i el sistema de torns de treball als hospitals públics”. A més, s’adverteix que “eliminar les cesàries evitables comportaria un estalvi notable per al sistema de salut públic i permetria augmentar la plantilla de metges”.
Si es té en compte el cost mitjà d’una cesària, aquest correspon a 1.692 euros més que un part vaginal. Si es reduïssin, els hospitals públics podrien aconseguir abaixar els costos en torn als 675.000 euros. Aplicant-ho a tots els naixements dels hospitals públics d’Espanya, podria suposar un estalvi de més de 47 milions d’euros per al sistema sanitari públic.
​
El CRES relaciona directament aquestes xifres amb l’increment del nombre de complicacions i la mortalitat i morbiditat materna i infantil, respecte als naixements vaginals. Per tant, s’avisa que “caldria revisar els incentius creats per l’estructura de torns i les llargues hores de treball dels metges als hospitals públics, a fi de reduir intervencions evitables”.
"Se'l veu diferent per l'expressió i la forma de ser, però no sé si és per ser prematur o perquè va al seu rotllo"
Andrea Capilla Acosta | 19 de maig de 2018
​
Entrevistem a la mare d'un nen prematur perquè ens expliqui més detalls dels nadons que naixen abans d'hora. Per mantenir l'anonimat no proporcionarem els seus noms, sinó que anomenarem al nen "A". Segons explica la seva mare, A només va tenir problemes respiratoris i alimentaris durant els primers vuit dies fora de la panxa. Després, ha tingut un creixement i desenvolupament com qualsevol altre nen. Es diferencia dels seus companys de classe perquè és més petit físicament i Actualment, "A" té 3 anys i mig i va, setmanalment, al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) perquè des de l'escola veuen que és més immadur que la resta dels companys, així com parla poc. Allà, però, no han detectat cap vinculació entre això i que sigui prematur, sinó simplement un desinterès per part del nen en determinats àmbits.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Quant temps va estar a la incubadora?
Va estar vuit dies a l’UCI neonatal per aquests problemes d’alimentació i respiració. A l’UCI tenen diferents fases, no només estan a la incubadora. Després d’aquests vuit dies van enviar-nos cap a casa perquè ja menjava correctament i guanyava pes. Les analítiques van dir que no hi havia cap infecció que hagués pogut provocar el part per anticipat.
Per part de l’hospital vau rebre ajuda o informació de què implica tenir un fill prematur?
No. Vam estar allí passant els dies, però no ens van dir res especial. Nosaltres, per exemple, sí que li preguntàvem a la pediatra que “per què dormia tant i perquè era tan tranquil” i ella ens informava que els nens prematurs són molt tranquils fins que hi ha un dia que es desperten. Ell va tardar fins als sis mesos, però es va despertar i ja no ha parat.
Un cop us van donar l’alta: vas notar canvis en les cures i les necessitats que havies de proporcionar-li al fill prematur respecte el teu anterior fill?
No, són les mateixes. Si els fills prematurs no venen en cap problema, després les cures i les necessitats són les mateixes que si hagués nascut quan li tocava. Sí que és veritat, que vas amb més compte en temes de refredats perquè és més immadur. Però això no t’ho diu ningú. És a dir, no et diuen que has d’anar amb més compte amb el teu fill prematur que amb un nen que ha nascut quan li tocava. Ho fas per instint.
Has notat diferències de creixement o maduresa en ells?
Físicament no, però en l’àmbit psíquic sí. No sé si és per això o què, però sí que hi ha un canvi. Quant al físic, sincerament és més espavilat ell sent prematur, que el seu germà gran que no ho va ser. Però sobretot he notat un canvi pel que fa a parlar i de comportament.
Va començar a parlar tard?
Sí. Va començar a parlar tard i encara ho estem treballant. Va a una psicòloga i l’últim informe va dir que en l’àmbit cognitiu està molt per sobre de la seva edat, que no hi ha cap problema mental i que potser no parla perquè no li interessa. Em va dir que en aquelles coses que li interessen és molt bo, però amb el que no, no.
I a caminar?
A partir dels 16 mesos. El gran va començar als 18. No és aviat, perquè hi ha molts nens que comencen a caminar a partir de l’any, s’ho han pres en calma, però la pediatra deia que no hi havia cap problema. Hi ha nens i nens. No és per ser prematur, ja ho veus.
És diferent l’alimentació d’un nen que naix de forma prematura?
En el meu cas no. Exceptuant, clar, els primers dies que ell no podia succionar i tenia el tub a la boca i li posaven el menjar en xeringa. Però un cop després ell podia menjar, la veritat és que no. De fet, ha menjat millor ell que el gran, perquè s’ho menja tot i ho vol tastar tot. El gran era més especial amb el menjar.
Té dificultats o problemes per dormir? Per ser prematur o per factors externs?
No, dificultats no. L’únic que es desperta i demana aigua, però no. El gran, per exemple, no es despertava. Però Marc s’adormia prompte, a les vuit de la tarda ja s’adormia i a les sis del matí ja es despertava. Roger s’adorm més tard, si té set demana “mama aigua” però no té ni insomnis. De vegades parla a les nits perquè és somnàmbul però no és per temes de pors.
Hi ha algun tipus de problema en la maduresa quant a l’educació?
Sí, se li nota més, no sé si és perquè és prematur o perquè no li interessa, com em va dir la psicòloga. Ella ens va comentar que tot allò que no li interessa, passa. Així que no sé què dir-te si és per una cosa o per l’altra. Si no hagués anat a una psicòloga et diria que sí. L’altre dia agafa i van anar a una màquina distribuïdores ell i el seu pare. Allí el seu pare li va preguntar què volia, perquè era la primera vegada que veia una màquina d’aquestes. El seu pare li anava assenyalant i li deia “vols això?” i ell responia que “no” però assenyalava alguna cosa. Com no s’aclarien, de cop, el nen agafa i li diu “el 4 i 5”, que era el número que corresponia a allò que volia, és a dir, l’objecte del número “45”. Pel que fa als números, la psicòloga ens va dir que té una percepció per sobre de l’edat que té, però mentalment no té cap tipus de retard ni res. I que ell va al seu rotllo i tot allò que no li interessa, passa.
Quan va començar a la psicòloga?
Va començar fa dos mesos, quan des de l’escola ens van enviar al CDIAP. Des del col·legi veuen que és més immadur, però no m’han dit que la raó sigui per ser prematur. També és de finals d’any i és més petit que un nen nascut al gener. Però que sigui per haver nascut de forma prematura no m’ho han dit mai.
Heu pensat de portar-lo a un logopeda?
No. Des de l’escola ens van dir que el portéssim a una psicòloga i, de moment, això hem fet.
Quant de temps ha d’anar al CDIAP?
No ho sé. Al setembre hem de tornar, però un altre any segur. Suposo que quan vegin que ja s’aplica a parlar... Un dia li vaig dir a la psicòloga que el meu fill gran té moltes més “punyetes” que el petit o “rareses” o com li vulguis dir. Però què passava? Que parlava i no van enviar-lo al CDIAP, així t’ho dic. El gran és digne d’un estudi (rialles). En canvi, el petit com parla poc... Però ja parlarà, però has d’anar perquè no hi hagi alguna cosa que nosaltres no veiem i després sigui tard. Però aquella noia, la psicòloga sempre ens pregunta “Què us preocupa?” i sempre li contestem “Res, ara, de moment, res”.
Quants anys té ara el teu fill?
Tres anys i mig.
Es diferencia entre els seus companys?
Sí, es veu dels petits, tant físicament com de comportament també. També ell és més rodonet i n’hi ha que són més fibrats, més musculats. Té una fisonomia més de bebè, perquè és rodonet de panxa i de cara.
Fins a quina edat es pot notar aquest canvi?
Em van dir que fins als sis anys. Sí que és veritat que hi ha nens, que de vegades, tenen més problemes i ho arrosseguen una mica més. Ho dic per l’experiència d’altres prematurs, però això serien grans prematurs. El meu fill no és un gran prematur, sinó un prematur lleu. Els grans prematurs que naixen amb sis mesos, sí que ho arrosseguen més temps.
Ha tingut algun problema més enllà dels inicials?
No. És veritat que a la guarderia se li notava més. Els nens de la guarderia xarraven i explicaven moltes coses, i ell no. Ara, cada vegada, se li nota menys. Se li nota més per l’expressió i per la forma de ser, però no sé si és per això o perquè ell va al seu rotllo.
Amb quantes setmanes va nàixer el teu fill?
En 35.
​
Quines dificultats va haver d’afrontar només nàixer?
Només nàixer va tenir problemes respiratoris i d’alimentació. No respirava bé, no podia respirar per ell sol. Quant al tema d’alimentació van haver de posar-li una sonda i suero en vena. Era tan petit, que no tenia força i no podia tragar ni succionar.
Com et va informar el metge d’aquestes dificultats?
Va venir i em va dir “no respira bé, l’hem de posar a la incubadora”, primer això. Després van veure que no podia menjar per ell sol i li van posar la sonda aquesta a la boca i van anar fent-li proves.
"La tendència és pensar que tots els mals del món entren pels peus del nadó"
Joan Estruch | 16 de maig de 2018
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Per tant, quan un nadó comença a gatejar, Alfaro apunta que "als nadons se'ls ha de deixar descalços perquè reben molts més estímuls del món que els rodeja pels peus que per les mans en les seves primeres etapes de la vida". I és que el podòleg detalla que ''quan els hi poses sabates o mitjons, el que estem fent és limitar la seva capacitat de sentit, d'obtenir informació de l'entorn i de relacionar-se amb el món.
Per tant, que els nadons caminin i gategin descalç per casa és bo, i no només per estimular els seus sentits, sinó també per la musculatura intrínseca d'aquests. Una musculatura que "prestem poca atenció però que tenen una funció molt important per mantenir l'estructura del peu. Per això és bo anar descalç, perquè la musculatura del peu no es torni vaga de no utilitzar-la" segons el podòleg.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Una vamba per sota del turmell i amb poc pes
Un mite fals pels nadons és comprar vambes per sobre del turmell i que siguin molt estables. Doncs no. Segons apunta Víctor Alfaro, el millor per un nadó és tot el contrari. "L'ideal és una sabata per sota del turmell i molt flexible. El nen caminarà més inestable, però el múscul treballarà més, que és el que necessita".
La prevenció, la millor solució
En l'etapa de nadó, no cal demanar cita al podòleg. És a partir dels 5-6 anys quan és necessari demanar cita, ja que la prevenció és la millor solució pels peus. En aquestes primeres etapes de vida, és realment important mantenir un seguiment de l'evolució de la petjada dels nens, perquè detectar una patologia a temps pot marcar la diferència entre aplicar un tractament per solucionar d'arrel aquest problema o no.
Si es realitza el diagnòstic i tractament adequat de forma precoç, la major part de problemes en els peus i la marxa poden solucionar-se mitjançant tractaments senzills com exercicis adaptats, plantilles personalitzades i fèrules, entre d'altres.
Els problemes més habituals que trobem en nadons són:
​
- Peus plans: Quan aquest no forma un arc normal i l’empenya està en contacte amb el terra. La causa principal d’aquesta afecció és una debilitació dels teixits que aguanten els tendons al peu i, en la majoria de casos, no es pot prevenir.
​
- Peus valgs: Es deu a un excés d'elasticitat, hiperlaxitud, dels tendons i músculs de control de l'arc plantar. Provoca que un peu normal en càrrega, amb l'individu de peu, es desmunti. S'ensorra la volta plantar perquè els elements que mantenen la tensió dels dos extrems cedeixen i l'estructura de sobre s'enfonsa.
​
- Mala posició dels dits
​
- Papil·lomes: És conegut per ser el responsable d'algunes lesions cutànies com les berrugues o per la seva implicació en el càncer de coll d'úter.
​
- Malaltia de Sever (dolor al taló): Es caracteritza per un dolor a la zona del taló i apareix en els infants. L'explicació a aquest dolor és perquè totes les estructures del nen estan creixent, però de vegades els ossos creixen més ràpid que els tendons, la qual cosa provoca que aquests al costat dels músculs es tensen, i provoquen la inflamació del cartílag que es localitza al costat .
​
- Disminució de l'estabilitat
​
- Caminar "de puntetes"
Caminar descalç o posar-li vambes als nadons. És un gran dilema que tenen els pares quan tenen un nadó. Ha de gatejar descalç? Pot caminar sense vambes per casa? Quan s'ha de visitar per primer cop el podòleg? A Espanya no hi ha tradició d'anar al podòleg, es va al metge, al dentista, al nutricionista, al psicòleg, etc. però no al podòleg, i tal com afirma Víctor Alfaro, podòleg de primer equip del Reial Madrid, de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme i fundador de Podoactiva, ''hi ha una tendència en pensar que tots els mals del món entren pels peus del nadó''.
El consum habitual de continguts digitals pot afectar al nadó
Arlet Mollà | 14 de maig de 2018
​
Dilluns passat, es van fer públiques les noves indicacions respecte l’ús de mòbils, tauletes, ordinadors i televisió per part dels nens. L’AAP, l’Acadèmia Americana de Pediatria, ha anunciat que pot ser un bon recurs per calmar al bebè però no s’ha de convertir en un costum diari.
Adverteixen de l’accés ‘il·limitat’ (en tot moment a través del telèfon i tabletes dels pares) a aquestes tecnologies pot afectar seriament al desenvolupament del nen.
Deixar plorar el nadó no afecta al sistema nerviós
Redacció | 7 de maig de 2018
El president de la Societat Espanyola de Neurologia Pediàtrica (SENEP), Francisco Javier López Pisón, desmenteix l’afirmació que deixar plorar als bebès podria afectar al seu desenvolupament cerebral.
Especialistes en medicina psicosomàtica de la Universitat de Munich asseguren aquest fet però, López Pisón declara a La Vanguardia que “deixar plorar a un nen no té cap conseqüència sobre el seu sistema nerviós central” i afirma que aquest estudi de la Universitat de Munich no es recolza a cap estudi científic. De la mateixa manera, López Pisón deixa clar que no existeixen estudis d’aquest caire que certifiquin que el plor excessiu pot provocar estrès als més petits o afectacions en l’aprenentatge.
Com detectar i alleugerir l'estrenyiment en els infants
Andrea Capilla Acosta | 1 de maig de 2018
​
Que un infant no defequi tots els dies no significa que estigui estrenyit. L'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) defineix l'estrenyiment amb una menor freqüència d'evaquació dels excrements; d'excrements durs, secs o caprins; en un esforç excessiu al defecar, o en una sensació incompleta d'evaquació.
​
Dos de cada deu infants poden sofrir estrenyiment i pot ocasionar menys de dos defecacions per setmana, segons indica la doctora Maria José Quilés, metgessa especialista en l'aparell digestiu de l'Hospital San Rafael de Madrid. L'Associació Espanyola de Pediatria determina que s'admet el límit d'una disposició cada dos dies, és a dir, un total de tres a la setmana. Així com també detalla que "hi ha nens estrenyits que en fan tots els dies, tot i que de manera incompleta. Quan això passa, es van acumulant els excrements i periòdicament n'eliminen una més gran i amb més esforç de l'habitual. Amb el temps poden apareixer ferides a l'anus o fisures anals.
​
Tot i això, la doctora Quilés diferencia l'estrenyiment dels nadons de lactancia materna exclusiva, ja que aquests poden estar una setmana sese defecar sense que passi res, tot i que, generalment, acostument a fer-ho un o dos cops al dia, o inclús a cada presa.
​
"Seguir una dieta rica en fruita i verdura, sense necessitat d'ingerir fibra artificial i beure molta aigua" són les mesures higienico-dietètiques que la doctora Quilés recomana per combatre l'estrenyiment en els infants. També aconsella establir un hàbit defecatori habitual: asseure'ls a la tassa de l'inodor durant 10 minuts després de les menjades principals, sense que els pengin les cames per tal d'assegurar una bona postura al wc. Així com, fomentar l'exercici físic i evitar l'ús d'enemes o supositoris; i en cas que fos necessari, aconsella la presa de laxants via oral i l'ús de pomades per a les fisures anals.
​
​
​
A menys tabac, menys nadons prematurs
Redacció | 26 d'abril de 2018
​
El percentatge de naixements prematurs és menor als països d'Europa que han adoptat mesures per regular el consum de tabac als espais públics i a la feina. Així ho assegura un estudi dut a terme per la Universitat Internacional de Catalunya i l'Institut Català d'Oncologia. També hi ha participat l'Institut de Salut Carlos III de Madrid.
​
El treball, que ha estat publicat a la revista Environmental Research, mostra una correlació inversa entre el control de cigarretes i els naixements prematurs. Per tant, quan majors són les mesures de control del tabaquisme, menors són les taxes de prematuritat.
​
El tabac o l'exposició passiva a aquest durant l'embaràs té nombrosos efectes negatius que influeixen en el desenvolupament del fetus, i en el seu naixement abans d'hora. A dia d'avui, la prematuritat és una de les principals causes de mortalitat infantil.
​
Redacció | 28 de març de 2018
​
"Hi ha certa tendència a creure que tots els mals del món entraran pels peus del nadó", així explica Víctor Alfaro, podòleg de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme, del primer equip del Reial Madrid i fundador de Podoactiva, la pressa que tenim per posar-los-hi sabates. Però aquest costum és erroni, ja que segons Alfaro, "és bo i necessari que els bebès vagin descalços", ja que "durant les primeres etapes de la seva vida reben molts més estímuls del mon que els envolta mitjançant els peus que no pas les mans". Així doncs, posant-los sabates i mitjons limitem "la seva capacitat de sentir, d'obtenir informació de l'entorn i de relacionar-se amb el mon".
​
I és que segons Alfaro, un nadó hauria de començar a gatejar, i també caminar, descalç perquè "necessita tenir la percepció del terra". D'aquesta manera afirma que és bo que els nens caminin descalços per casa, ja que, així, s'activen un conjunt de petits músculs dels peus que tenen una funció "molt important" a l'hora de mantenir l'estructura del peu i aconseguir que aquest tingui una major funcionalitat.
​
​
​
El refredat pot convertir-se en bronquiolitis
Redacció | 27 de març de 2018
​
Especialment en èpoques fredes, els refredats poden complicar-se i esdevenir en bronquiolitis. La tos del nadó es torna més seca i pesada, comença a respirar malament i a cansar-se a l'hora de menjar.
​
Aquesta infecció provoca una reacció inflamatòria que s'extén fins la via respiratòria baixa i impedeix que el pulmó treballi amb normalitat. Per això és important consultar al pediatre, sobretot si hi ha febre.
Els nadons, la solució per a les mares amb depressió post-part
Redacció | 21 de març de 2018
​
Una de cada quatre dones embarassades pateixen trastorns previs o post al part, segons estudis internacionals. Per això, l’Hospital Clínic de Barcelona ha posat en marxa un Hospital de Dia per a les mares que pateixin aquests trastorns mentals. El centre mèdic disposa de 10 places per a mares i entre 10 i 12 nadons amb una estada aproximada de tres mesos. Durant aquesta estança, el que es tracte és el vincle entre la mare i el nadó, a través, per exemple, del massatge de la mare que li fa al seu fill.
​
Al centre també les ajuden amb l’atenció i les cures diàries dels nadons. Aquest espai és el primer a Espanya amb l’objectiu perquè en un futur i en els casos més greus, hi hagi la possibilitat d’ingrés total de la mare sense separar al seu fill com ja es fa al Regne Unit o a França.