ALIMENTACIÓ
El menjar i la dieta del nadó són molt importants i poden causar dubtes als pares.
La lactància materna pot evitar fins a 20.000 morts per càncer de mama cada any
Un estudi d'UNICEF demostra que la llet materna és molt beneficiosa tant per a la salut dels nadons com per a la de les mares
Albert Pedrol | 28 de maig de 2018
La lactància materna sempre ha estat un dels temes de conversa més rellevants des que els nounats arriben al món. La realitat és que la llet materna és molt beneficiosa per la salut dels nadons acabats de néixer. De fet, segons recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’hauria d’ingerir de forma exclusiva durant els sis primers mesos de vida de l’infant i fins als dos anys, ja que ajuda al correcte desenvolupament del nadó i millora l’evolució de les seves capacitats físiques i emocionals.
La lactància materna no només és beneficiosa pels més menuts, sinó que també ofereix molts beneficis per a la salut de les mares. Segons un informe d’UNICEF, la lactància protegeix la dona d’hemorràgies i depressions postpart, a més de reduir el risc de patir malalties com el càncer d’ovari i mama, la diabetis del tipus 2 i també els infarts. Ens trobem davant d’una qüestió d’importància capital, ja que segons el mateix informe de l’organització de les Nacions Unides, incrementar l’ús de la llet materna per part de les mares podria prevenir unes 20.000 morts per càncer de mama cada any.
La ciència i els estudis no enganyen. Donar el pit als bebès continua essent, tot i l’aparició de desenes d’innovacions tecnològiques, la forma més efectiva de protegir la salut, tant física com psicològica, dels nadons i també de les mares primerenques. L’estudi d’UNICEF va un pas més enllà i conclou, després d’una anàlisi a 123 països, que la majoria dels nadons del món són assidus a la lactància materna en algun moment, i que un 95% rep llet materna. Aquestes dades varien entre els països més pobres i els més rics: en els països amb les rendes més baixes, només un 4% dels nens no prenen el pit i, en canvi, en els països més rics, el 21% dels nadons mai rep llet materna.
Una qüestió de prioritats. L’informe també posa de relleu la importància que les dones puguin lactar, una acció que afavoriria la salut i la vida dels infants, a més de crear i gaudir de societats productives, intel·ligents i, sobretot, saludables tant en l’aspecte físic com en el psicològic.
Intoleràncies i al·lèrgies alimentàries
David Sagrera | 27 de maig de 2018
Les intoleràncies i les al·lèrgies alimentàries són avui dia un dels aspectes que més preocupen els pares de nadons que tot just comencen a menjar. Amb el pas del temps i l’evolució tecnològica i científica hem pogut conèixer més detalls vers el tema: els símptomes, les causes, les conseqüències i els tractaments, i tot plegat contribueix a un major control sobre els nadons en referència a les intoleràncies i les al·lèrgies alimentàries, però alhora, ha generat la coneixença de més casos i preocupació entre els pares.
Diferència entre intolerància i al·lèrgia
Una intolerància es una reacció anòmala a la ingesta d’un aliment. Hi ha de diferents tipologies, però les dues més representatives són la intolerància a la lactosa i la celiaquia.
En canvi, una al·lèrgia és una reacció del sistema immunitari en contra d’una proteïna –en la majoria de casos-, produint un shock anafilàctic, és a dir, una severa reacció d’hipersensibilitat. D’aquestes, la més comuna és l’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca.
Causes
La intolerància i l’al·lèrgia esdevenen per causes d’origen immunològic en ambdós casos, però amb diferent grau d’hipersensibilitat, sent molt més potent i perjudicial per la salut una reacció al·lèrgica.
Es formen anticossos contra les diferents proteïnes que contenen els aliments i d’aquí deriven les intoleràncies i les al·lèrgies. Per exemple, en la celiaquia es produeixen anticossos antitransglutaminasa, una proteïna que forma part del gluten. En canvi, en l’al·lèrgia a la llet de vaca es produeix un anticòs contra la proteïna de llet de vaca que desencadena un atac del sistema immune. Però hi ha una excepció, i és que el paradigma de la intolerància a la lactosa és que no es tracta d’un procés immunològic, sinó un dèficit d’un enzim, la lactasa, que és l’encarregada de degradar la lactosa.
Símptomes
Els principals símptomes destacables en els casos d’intoleràncies són principalment digestius: vòmits, diarrea, pèrdua de pes, cansament, disminució del creixement, deshidratació... En canvi, els símptomes més freqüents en al·lèrgies són l’edema de gola i l’anafilaxis, que pot produir dificultat respiratòria, taquicàrdia o fins i tot, ofegament.
Per tant, cal diferenciar de manera clara i ràpida entre intolerància i al·lèrgia, ja que la primera difícilment conduirà fins la mort i, per contra, una al·lèrgia sí pot ser mortal de manera més freqüent i senzilla.
Tractament
Bàsicament el tractament per combatre una intolerància alimentària consisteix en retirar de la dieta l’aliment que la produeix. D’aquesta manera s’eliminen els símptomes i el nen recupera el seu desenvolupament normal.
Pel que fa a les al·lèrgies, també s’elimina el consum de l’aliment en qüestió, però a més es fa una vigilància vers el pacient, ja que pot patir una anafilaxis com hem explicat anteriorment. Per tant, és imprescindible que quan una al·lèrgia ja és coneguda en una persona, la mateixa o els seus pares en el cas dels nadons, tinguin sempre a ma un injectable d’adrenalina intramuscular per fer un rescat en cas de patir un shock anafilàctic.
Problemàtica en augment
El pediatra Joaquim Carbonell ha explicat que “la detecció d’intoleràncies i al·lèrgies alimentàries va en augment, per tant, s’ha de seleccionar de forma acurada els aliments que estiguin lliures d’al·lèrgens, o si més no, assegurar-nos que el nadó no pateixi cap al·lèrgia”.
Gràcies al diagnòstic precoç de la majoria d’intoleràncies i al·lèrgies, s’eviten moltes complicacions derivades d’elles, així com la malnutrició que comporta tenir un problema d’aquestes característiques. Però per tenir accés al diagnòstic, és essencial que el nadó passi tots els controls mèdics rutinaris que li pertoquen.
El Dr. Carbonell ha assegurat que “en ocasions pensem erròniament que un nadó pateix intoleràncies perquè és delicat, i es banalitza un problema mèdic que pot derivar en d’altres molt més greus, que afecten al desenvolupament mental i físic de l’infant”.
La llet materna, clau per als nadons prematurs extrems
L’aliment del Banc de Llet Materna redueix fins a la meitat una patologia digestiva greu entre els neonats
Una professional del Banc col·locant pots de llet després de pasteuritzar-los. Extreta del Banc de Llet Materna
Tatiana Pérez | 15 de maig de 2018
Un estudi realitzat l’any 2017 per Jessica Orús i Hortènsia Bleda, dues infermeres del Banc de Sang i Teixits de la Vall d’Hebron -on pertany el Banc de Llet Materna-, conclou que la llet materna redueix fins a un 50 per cent el risc de patir l’enterocolitis nacrotitzant (ECN), una malaltia digestiva greu habitual en els nadons prematurs extrems.
Es tracta d’una infecció i inflamació dels intestins amb risc de perforació que afecta el seu immadur sistema digestiu. D’acord amb el Servei Català de la Salut, aquesta afectació s’ha reduït molt els darrers anys la qual cosa estaria directament relacionada amb la constatació de l’estudi d’Orús i Bleda. Ambdues han posat en evidència un fet observat des de fa temps pels professionals de l’UCI de Neonatologia: l’eficàcia de la llet materna com a primera opció en l’alimentació del prematur i de la llet procedent del Banc de Llet, com a segona opció en cas de no tenir-ne de la pròpia mare perquè pot trigar en pujar, per exemple.
Els nounats estudiats pesen menys de 1.500 grams i neixen amb menys de 32 setmanes de gestació. També han sigut objecte d’estudi els que només compleixen alguna de les condicions. Així doncs, les infermeres han comparat l’afectació de l’ECN en més de 600 prematurs al llarg de dos períodes: del 2010 al 2012, quan el Banc de Llet Materna encara no funcionava i del 2014 al 2016, quan ja estava implantat completament. El resultat obtingut determina que “amb la llet materna de Banc hi ha hagut una reducció relativa del 50% de l’ECN en els prematurs extrems”.
En el cas que la infecció digestiva derivi en ECN, se segueix un tractament mèdic. No obstant, si l’afectació és més greu cal un drenatge i, fins i tot, recórrer a cirurgia per extreure el tram d’intestí afectat. En casos extrems, l’ECN pot arribar a produir la mort del nadó.
Quan neix un nadó prematur, la primera opció d’alimentació és la llet materna de la pròpia mare. Tenint en compte que les primeres 24 hores són molt importants, si no és possible introduir la llet de la mare, es recorre a la del Banc. En aquests casos, la llet del Banc fa de pont en aquestes primeres hores fins que la pròpia mare tingui produeixi la llet suficient per alimentar directament al seu fill.
Segons dades publicades pel Banc de Llet Materna, l’any 2017 va concloure amb un 21 per cent més que l’any anterior de nadons prematurs extrems que van rebre llet del Banc. En total, 642 nadons. La llet rebuda de les mares donants ha permès en els últims 7 anys alimentar gairebé 3.000 nadons nascuts molt prematurament. Es tracta de nadons amb menys de 32 setmanes, que han nascut a alguna de les 21 unitats de Maternitat catalanes i que han hagut de passar setmanes a la incubadora abans d’anar a casa.
6 falsos mites sobre la llet materna
A dia d’avui encara circulen falses creences sobre la lactància materna que cal aclarir
Tatiana Pérez | 25 d'abril de 2018
Donar el pit és un acte senzill i natural. No obstant, circulen molts rumors i falses creences al seu voltant que poden ser transmeses per amigues o àvies i que es basen en experiències, de les quals n’han extret conclusions errònies.
Fer cas a aquests prejudicis pot provocar el risc de comprometre’s a una lactància contraproduent i amb entrebancs. Per tant, és important acabar amb alguns d’aquests mites més comuns per tal que aquest període es basi únicament en els seus protagonistes: la mare i el nadó.
1. CAL DONAR AIGUA AL NADÓ PER CALMAR LA SEVA SED
La llet materna està composta d’aigua en un 87%. Per aquest motiu, si es respon a les peticions del nen, no hi ha cap necessitat de donar-li altres líquids. Quan el nadó es desperta, plora i s’agafa al pit de la mare durant 2-3 minuts, i torna a adormir-se, no ha fet cap àpat. Simplement, ha satisfet la seva set. Per això, no té cap sentit programar els horaris de lactància.
Si es donen altres begudes com aigua, camamilla o llet en pols, només implica impedir que el nen prengui llet materna, i en conseqüència la seva producció va en detriment.
2. DONAR EL PIT ENGREIXA
Tot el contrari. Donar el pit és un “tractament” perquè la mare perdi pes. Permet recuperar, en poc temps, el pes que tenia abans de l’embaràs ja que la producció de llet comporta un notable consum calòric per part de l’organisme. Quan la lactància materna és exclusiva, es perden gairebé 500 calories al dia.
A banda d’això, cal seguir una dieta equilibrada i variada sense excedir-se.
3. CAL ESPERAR A LA PUJADA DE LA LLET
Aquest és un dels principals motius de la interrupció de la lactància. Si es vol alletar al fill, és important donar-li el pit immediatament després de néixer. Encara que no hagi pujat la llet.
La succió precoç estimula la secreció del calostre, un líquid groguet que es produeix abans de la pujada làctia. És molt ric en substàncies clòriques i reforcen el sistema immunitari del nadó.
4. LES ESQUERDES IMPEDEIXEN LA LACTÀNCIA
No són una contradicció, però sí un obstacle. Si es formen esquerdes cal fer el següent: fer massatges al pit durant uns minuts per activar el flux de llet, abans de donar el pit al nen. Així el nen obtindrà la llet a l’instant i no necessitarà succionar amb força per aconseguir-la.
Després d’alletar-lo, s’han d’esprémer les gotes de llet i deixar-les assecar sobre el mugró. L’aliment matern afavoreix la curació de la ferida.
5. NO ES POT DONAR EL PIT AMB FEBRE
Si la por és contagiar al nen, la infecció es pot transmetre de la mateixa manera per la respiració. Quan es dona el pit, la mare transmet els anticossos que el seu organisme produeix contra la infecció. Per tant, això és positiu. Encara que es transmeti la malaltia, també es transmeten les armes per combatre-la.
Si la mare pren antibiòtics, s’ha de saber que no són contradictoris durant la lactància. Excepte de la tetraciclina i les sulfamides. Tanmateix, abans de prendre cap fàrmac sempre cal consultar al metge.
6. ALGUNS ALIMENTS ESTAN PROHIBITS
Es pot seguir una dieta normal, sense privar-se de cap aliment. Però sense abusar-ne. Per exemple, els llegums que fins i tot podrien aportar molèsties a la mare. En el cas dels làctics, això es pot produir.
Si el nen té còlics o diarrea de manera freqüent, coincidint amb la pròpia ingesta de llet i dels seus derivats, la mare pot intentar eliminar aquests aliments de la seva dieta durant uns dies i veure què succeeix.
La introducció tardana d'aliments en la dieta del nadó podria predisposar a desenvolupar al·lèrgies alimentàries
Redacció | 22 d'abril de 2018
Les al·lèrgies alimentàries afecten més de 17 milions de persones arreu Europa, de les quals tres milions i mig són menors de 25 anys. La dada pren més rellevància quan parlem de nadons. Segons el SEAIC (Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica), només a Espanya, la prevalença d'al·lèrgies en els nens ha passat d'un 3,6% el 1992 al 10,1% el 2015.
Per pal·liar aquest creixement, la doctora Montserrat Fernández-Rivas ha exposat a la XIV edició de la reunió "Controvèrsies i Novetats en Al·lèrgia" d’enguany, un acte organitzat per la mateixa SEAIC, que un excés d'higiene i una introducció tardana de certs aliments en la dieta dels nadons podrien ser els principals causants d'aquest increment de xifres. Segons Fernández-Rivas, després dels sis mesos de lactància exclusiva que aconsella l'OMS, es podria començar ja a introduir en la dieta gairebé qualsevol aliment, fins i tot aquells potencialment al·lèrgics, com ara la fruita seca, l'ou o el peix.
L'alimentació, clau per anar a la platja
Redacció | 20 d'abril de 2018
Per reforçar les defenses de la pell dels nens és important endur-se alguna cosa per menjar. A la bossa (si és refrigerada, molt millor) cal posar aliments rics en vitamines, antioxidants i minerals.
Un ple de vitamina C i betacarotè, continguts en aliments com albercocs, préssecs, meló, cítrics i pastanagues.
Via lliure respecte als sucs i als gelats de fruita, que agraden a la majoria de nens i nenes i són rics en aigua. Un element fonamental per a l'organisme, ja que els protegeix de la deshidratació i del calor que pot provocar l'exposició al sol. En aquestes condicions climatològiques. cal fer beure als menuts amb freqüència i en poca quantitat (millor si està fresca, per a què els vingui més de gust).
Bollir l'aigua del biberó prèviament pot destruir els bacteris de la llet en pols
Redacció | 19 d'abril de 2018
Ocasionalment, la llet en pols pot contenir microorganismes en petites quantitats al no tractar-se d'un aliment estèril. D'altra banda, una mala preparació del biberó també pot fer que la llet es contamini. Així doncs, l'Agència de Salut Pública de Catalunya per preparar biberons amb seguretat recomana utilitzar sempre biberons nets o esterilitzats, escalfar l'aigua fins que comenci a bollir i després afegir la llet en pols.
I és que segons indica l'Agència de Salut, l'aigua a 70ºC és prou calenta per destruir els bacteris que pugui haver-hi en la llet en pols. A més, també aconsella preparar el biberó en el mateix moment que se li hagi de donar al nadó, ja que mantenir la llet tèbia als escalfabiberons afavoreix el creixement de microoorganimses patògens; així com rebutjar la llet que el nadó no hagi pres.
Quan s'han d'incorporar els aliments a la dieta dels nadons?
Andrea Capilla Acosta | 11 d'abril de 2018
L'Agència de Salut Pública de Catalunya publica dins la seva guia de Recomanacions per a l'alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys) un calendari orientatiu que indica a partir de quina edat s'haurien de començar a incloure, progressivament, els diferents tipus d'aliments.
Coincidint amb l'Organització Mundial de la Salut, l'agència catalana també considera la lactància materna com el millor aliment durant el primer mig any de vida del nadó i recomana la incorporació de nous aliments a partir d'aquests sis mesos. Així doncs, tot i que la llista d'aliments que s'han d'anar incorporant a partir d'aquesta edat són diversos, la guia inclou petits matisos pel que fa a les hortalisses, la carn i el peix.
Quant a les hortalisses, l'agència detalla que "cal evitar els espinacs i les bledes abans dels 12 mesos pel seu contingut de nitrats", però en cas de donar-ne als nadons "no han de suposar més del 20% del contingut total del plat". També determina que a partir del primer any i fins als 3, aquestes hortalisses no han de passar la ració/dia.
Quadre extret de la guia Recomanacions per a l'alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys) de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
Pel que fa a la carn, es recomana que en infants menors de 6 anys la ingesta d'aquest aliment sigui d'animals caçats amb una munició diferent al plom, ja que aquesta pot causar danys neuronals.
Per últim, s'ha d'evitar el consum de peix espasa, emperador, caçó, tintorera i tonyina en menors de 3 anys pel seu contingut en mercuri, així com han de consumir de forma inusual els caps de gambes, llagonsins, escamarlans i el cos de crustacis semblants al cranc per la presència de cadmi en aquests aliments.
L'agència també recomana evitar el consum de mel en nadons que tinguin menys de 12 mesos, per tal d'evitar riscos d'intoxicació alimentària per botulisme.
La sal, necessària però sense abusar
Redacció | 10 d'abril de 2018
L’organisme de les persones necessiten sodi, un component indispensable per a la vida. La sal conté sodi, però també aliments naturals i processats com ara els embotits, els formatges i els precuinats. És un component que s’ha de mesurar la seva quantitat tenint en compte que els infants tenen unes necessitats de sodi inferiors a les persones adultes.
En el cas dels adults, podem afegir sal als aliments fins a 1 culleradeta de cafè diària. En cas que sigui superior i es converteixi en un hàbit, els ronyons no podran filtrar tot el sodi i aquest s’acumularà a la sang. Això provocarà que el cor hagi de treballar més per bombar la sang i s’elevi la pressió arterial. Per tant, una alimentació rica en sodi augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars. Però evidentment, això es produeix abans en el cas dels infants, ja que tenen els ronyons molt petits.
A més, si no abusem de la sal al plat dels nadons, estem educant el seu paladar per evitar que durant l'edad adulta no n'abusin.
Beneficis de la lactància materna els primers mesos de vida
Redacció | 20 de març de 2018
L'Organització Mundial de la Salut recomana que l'alimentació del nedó durant els primers 6 mesos sigui només lactància materna. Tanmateix, la OMS recomana la introducció de nous aliments complementaris segurs i nutricionalment adequats a partir del mig any, alhora que es manté la lactància materna fins els 2 anys o més.
Els beneficis en la salut del nounat són diversos, entre ells: la protecció d'infeccions gastrointestinals gràcies a les propietats immunològiques que aporta la mare i la millora del desenvolupament infantil degut a la font d'energia i nutrients que suposa.
Els beneficis també són a llarg termini, com la reducció de probabilitats de patir sobrepès i obesitat, a més de millors resultats a l'escola, segons estudis de la OMS.
Es recomana als 3 anys la primera revisió al dentista
Redacció | 20 de març de 2018
La primera revisió dental dels infants s’ha de realitzar quan la dentadura de llet “estigui completa”. És a dir, al voltant dels 3 anys. Segons la directora i odontopediatra de la Unitat d’Odontologia Infantil de Vithas Internacional, Sara Hawkins, “després d’aquest primer control les revisions s’haurien de pautar cada 6-12 mesos, sempre que no es detectin problemes”.
Retiren aliments de Lactalis per provocar salmonel·la
Redacció | 20 de març de 2018
Un nadó s’ha vist afectat per la salmonel·la a Espanya, després de consumir llet infantil contaminada de la marca francesa Lactalis. Tot i que l’OMS va enviar immediatament alertes arreu dels països per evitar afectacions, les grans empreses de distribució asseguren que no van fer a temps la retirada del producte.