BBNESTAR

Com l’A i la B, a Catalunya la taxa de prematuritat és d’un 7,3% (l’any 2012), amb un elevat percentatge en els prematurs extrems -d’entre 22 i 31 setmanes de gestació. L’augment d’aquests naixements s’expliquen per l’augment en la tendència de naixements de mares majors de 34 anys, així com l’augment dels embarassos múltiples. A més els canvis soci-demogràfics, econòmics i d’estil de vida en les dones i les dones embarassades, juntament amb l’augment dels embarassos per tècniques de reproducció assistida han tingut un fort impacte en la taxa de prematuritat global.

​

La metgessa adjunta del Servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital Pius de Valls, Txell Creixell ha explicat que “la taxa de mortalitat neonatal és encara elevada en prematurs malgrat les millores en l'assistència perinatal. En nadons nascuts amb menys de 750gr és superior al 70%, mentre que els que han pesat 1.000-1.500gr en néixer, baixa a un 5,3%”.

​

La majoria d’embarassos duren unes 40 setmanes per a un correcte desenvolupament del nadó però, en el cas dels nadons prematurs, el naixement es produeix prèviament a les 37 setmanes de gestació. Ara bé, entre els bebès prematurs se’n diferencien tres tipus:

​

             1) Extremadament prematur: menys de 28 setmanes

             2) Molt prematur: de 28 a 32 setmanes  

             3) Prematur moderat: de 32 a 37 setmanes

​

Si la gestació és inferior a vuit mesos el nadó necessita un suport addicional -a l’hospital- per sobreviure fora de l’úter de la mare.

​

Aquestes circumstàncies provoquen una immaduresa fisiològica i metabòlica i, per tant, els sistemes digestiu, respiratori, circulatori i el metabolisme no estan totalment desenvolupats. Això converteix el nadó en un ésser molt més vulnerable a agents externs (des de malalties a rebre estímuls com la llum i el soroll).

​

Els naixements prematurs han augmentat amb els anys i les possibles causes poden ser moltes. La ginecologia i obstetrícia, Txell Creixell, comenta que “les causes més habituals són: l'increment de les tècniques de reproducció assistida, els parts múltiples, l’estrès laboral, el consum de tabac o alcohol, els problemes de salut materns, antecedents familiars i el retard o precocitat de la maternitat entre altres”.

​

La mateixa Dra. Creixell considera que molts dels naixements prematurs són evitables, a partir d’eliminar el tabaquisme o l’alcoholisme com hem citat anteriorment, però també afirma que “algunes patologies obstètriques, com ara la diabetis gestacional, la hipertensió o l'excés de líquid amniòtic, poden donar lloc a prematuritat. Controlant i tractant aquests factors durant l'embaràs es poden evitar alguns naixements preterme”.

​

És per aquest conjunt de raons que cal ser conscient del que comporta un embaràs i tots els factors que poden afectar el nadó negativament. Preveure és sempre millor opció que tractar. En cas de ser pares i tenir un bebè prematur és recomanable seguir les indicacions facilitades per Prematuros.info, on s’apunten consells per l’alimentació, les cures, prevencions…

​

L’altre aspecte molt important per contribuir al bon desenvolupament del nadó és treballar conjuntament amb l’escola, en cas que el bebè vagi a una llar d’infants, i amb la família. D’aquesta manera -tal i com indica Olga Guix, mestra de llar d’infants, coordinadora de l’etapa i del Departament de Pastoral dels Maristes Igualada- s’ajuda a l’infant i es busquen estratègies conjuntes per tal que el nen o nena pugui progressar adequadament.

​

LA NOVA NORMATIVA INCORPORA CANVIS EN L'EDUCACIÓ

​

Tot i que cada nen presenta les seves pròpies singularitats, diversos estudis mostren que l’aprenentatge cognitiu i motriu es veuen afectats en els casos de prematuritat extrema. En els dos casos analitzats, hem pogut comprovar que tant A com B van començar a caminar dins dels paràmetres normals. L’A va fer els seus primers passos als 16 mesos, una xifra que la seva mare valora que “no és aviat perquè hi ha nens que comencen a caminar a partir de l’any, però s’ho ha pres amb calma. Tant ell com el seu germà gran, que va començar als 18. Però la pediatra ens deia que no hi havia cap problema i ja veus que no té res a veure en ser prematur”. B va iniciar-se a l’aventura de caminar a partir dels 15 mesos, tal com diu la seva mare, “dins dels paràmetres normals”.

​

Pel que fa a l’inici de les primeres paraules, A i B presenten unes històries diferents. L’A va tardar molt en començar a parlar, i tot i que B va començar a dir les seves primeres paraules entre els 7 i 8 mesos, tots dos estan en mans d’especialistes per tal de treballar la comunicació i el llenguatge.

​

L’especialista en ginecologia, Txell Creixell, creu que és molt necessari fer un seguiment als nadons prematurs durant els primers anys de vida, per detectar alguna possible discapacitat motora, sensorial i dificultats per l'aprenentatge. La doctora afirma que “el risc de paràlisi cerebral en els pretermes de molt baix pes és del 10%”. Arran d’aquestes possibles problemàtiques que poden patir els nadons que naixen abans de les 40 setmanes, sorgeixen diferents opinions sobre l’edat que aquests s’hagin d’incorporar al sistema escolar, ja que pot beneficiar o afectar el seu rendiment acadèmic.

Fins a l’any 2015, els infants nascuts de forma prematura podien començar P-3, el primer curs d’educació infantil, més tard, amb quatre anys, si així ho consideraven les famílies, els metges i els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), sempre que haguessin passat prèviament per una escola bressol. El curs 2015 - 2016 la normativa incloïa una novetat: ja no feia falta passar per cap llar d’infants, però per cursar infantil de forma tardana era necessari un informe que ho avalés de l’EAP i també del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), un servei social d’atenció especialitzada del sistema català de serveis socials, universal i gratuït, per als infants de fins a sis anys i les seves famílies. Irene Rigau, aleshores consellera d’Ensenyament, anunciava aquesta mesura per aquells infants en què el seu nivell de maduresa aconsellés retardar un curs la inscripció escolar, així com detallava que, segons un estudi intern elaborat per adaptar l’entrada al sistema educatiu d’aquests infants, els nascuts a finals d’any tendeixen a repetir curs amb més freqüència durant els primers cursos d’escolarització.

​

Aquest curs 2017 - 2018, el ministeri d’Educació, encapçalat per Íñigo Méndez de Vigo, ha permès que fossin només els pares dels nens prematurs qui escollissin l’any acadèmic en què s’escolaritzava els seus fills: el del seu naixement o la data en què estava previst, l’anomenada “edat corregida”. Aquesta mesura responia a les demandes sol·licitades a la Defensora del Poble, que era Soledad Becerril, pels pares dels nens prematurs. Les famílies detallaven que, tal com mostren diversos estudis, el procés maduratiu i d’aprenentatge dels nens prematurs es veuen afectats, i fins i tot s’aguditzen en l’evolució escolar a aquells casos en què el naixement prematur es produeix en l’any anterior al previst per al seu naixement a terme. Segons el psicòleg i pedagog Valentí Martínez-Otero, “és una mesura positiva en tant que permeti atendre més i millor la singularitat de cada nen”, que advoca per ser “sensibles” a les circumstàncies de cada alumne.  

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Aquesta opció per als pares de nens prematurs només es va enviar a Ceuta i Melilla, els àmbits educatius de la competència de Méndez de Vigo, però pretenien ser una referència per a qualsevol comunitat autònoma. Catalunya, juntament amb Andalusia i el País Basc, però, consideren que l’efecte d’escolarització de l’aplicació de l’edat corregida en el curs corresponent seria contrària al marc regulador de l’admissió d’alumnes. En la línia de rebutjar el retard de l’escolarització dels nens va l’estudi de la Universitat de Warwick (Irlanda), indicant que “els nens que van retardar l’entrada a l’escola un any no van tenir millor rendiment en les seves avaluacions acadèmiques… tot i ser de mitjana vuit mesos majors que els nens que van entrar a l’escola a l’edat apropiada”. L’estudi, a més, detalla que aquesta entrada tardana a l’escola “afecta els resultats dels exàmens estandarditzats de lectura, escriptura i matemàtiques administrats als nens de vuit anys”, que formaven part de la població irlandesa, alemanya i anglesa de la investigació.  

​

Actualment A té tres anys i mig, està cursant el seu primer curs d’educació infantil. Tot i que la seva mare ja va notar un canvi quant al comportament i a la comunicació de A respecte del seu fill anterior, des del centre escolar els van recomanar anar al CDIAP perquè “el veuen més immadur”. Segons ens explica la seva mare, des de fa dos mesos tenen visites amb una psicòloga del CDIAP, però allí mai li han comentat que el motiu de la seva immaduresa sigui haver nascut de forma prematura. “És de finals d’any i és més petit que un nen nascut al gener”, detalla la mare, que creu que això també té a veure amb la immaduresa del seu fill. Des del CDIAP, “els informes de la psicòloga mostren que A no té cap tipus de retard d’aprenentatge o mental, ja que, pel que fa als números, per exemple, té una percepció per sobre de l’edat que té”, explica la mare. La psicòloga justifica la poca comunicació del nen a una falta d’interès, així com “perquè va al seu rotllo”, afirma la mare. Així doncs, la mare de B conclou que no sap si el seu fill és més immadur que els seus companys de classe “perquè és prematur o perquè no li interessa, com em diu la psicòloga”.

​

Quant a B, ja té cinc anys i des de ben petita li fan un seguiment al CDIAP. Segons explica la seva mare, B “té un retard en el llenguatge. Al principi li costava pronunciar algunes paraules i més endavant li costava construir frases”. Tot i que actualment la visita un logopeda al CDIAP, també “la va veure un fisioterapeuta per determinar si tenia algun retard motriu i després una psicòloga per estudiar el seu desenvolupament global”. La logopeda els proporciona unes pautes i alguns exercicis per poder estimular el llenguatge de B, que es tancava en banda i no volia parlar quan s’adonava que no es feia entendre. “Per als altres nens construir frases llargues i ordenar correctament els elements que la integren no resulta complicat” amb cinc anys, diu la mare de B. I és que, de vegades, la B encara altera l’ordre normal dels adjectius o dels adverbis de les frases. “B va evolucionant correctament. A poc a poc va apropant-se al nivell dels seus companys, però encara li falta una mica”, detalla la seva mare.

​

Totes dues mares coincideixen en el fet que aquestes diferències acostumen a ser notables fins als sis anys, segons les informacions que han rebut, però inclouen diferents matisos. D’una banda, la mare d’A afegeix que els grans prematurs, els que naixen amb només sis mesos, poden arrossegar més temps alguns problemes, però no és el cas de B, que és un prematur lleu. D’altra banda, la mare de B comenta que cap a aquesta edat el retard del llenguatge “sol desaparèixer”. En alguns casos, però, detalla que es pot convertir en un trastorn d’aprenentatge, la qual cosa implicaria que el problema es prolongués o que, inclús, es convertís en permanent i irreversible.