PSICOMOTRICITAT
L'estimulació del nadó és clau per al seu desenvolupament.



''La natació és l’activitat estrella en l’actualitat per tots els beneficis que et dona l’aigua''
​
Joan Estruch | 10 de maig de 2018
​
Entrevistem a Marc Monleón, graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i actualment realitzant un Màster d’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional. Marc Monleón té 23 anys i és expert en la psicomotricitat dels nens petits. Marc Monleón treballa amb nadons i infants, entre 1 i 14 anys des de fa 6 anys, de monitor de lleure i com entrenador de futbol.
​
Bona dia Marc.
Bon dia i gràcies per escollir-me per realitzar aquesta entrevista, és tot un honor per mi dedicar aquest temps amb vosaltres per compartir coneixements sobre l’activitat física.

Marc Monleón, graduat en CAFE / Marc Monleón
​
A partir de quin moment un nadó està preparat per a poder realitzar activitats esportives?
Primer de tot, cal destacar que no és el mateix una activitat esportiva que una activitat física, ja que la primera ha de ser reglada i els nadons no podrien realitzar-la per problemes cognitius, ja que seria molt complex per ells. En canvi, l’activitat física és qualsevol moviment del nostre cos que suposi una despesa d’energia, per tant hi ha gestos que requereixen una intensitat mínima i d’altres que és molt elevada.
Partint de l’explicació anterior, l’activitat que realitzarà serà mínima a partir de moviments bàsics que ell mateix anirà perfeccionant a partir dels dos mesos. A partir d’aquest punt el nadó ja és capaç de mantenir el pes del seu propi cap, agitar els braços davant d’objectes estimulats i és capaç de bloquejar la respiració.
​
És essencial per un nadó realitzar activitats de psicomotricitat en els seus primers mesos de vida? Quines activitats són les més importants?
Durant els dos primers anys de vida, el nadó ha de tenir llibertat total per experimentar moviments i joc lliure, ha de ser una etapa d’autoaprenentatge on l’adult només donarà estímuls per augmentar la dificultat o bé per variar les tasques que pugui realitzar.
L’activitat per excel·lència és la natació perquè el medi aquàtic recorda al líquid amniòtic de la panxa de la mare, en el qual recordem que hi ha estat durant nou mesos corresponents a l’etapa de l’embaràs, en el qual es comparteixen moltes coses entre la mare i el fill.
Que és el que provoca l’aigua? Doncs el més important és que ajuda a relaxar al nadó i a partir d’aquí esdevenen els següents beneficis. Hi ha moviments que pot realitzar amb més facilitat dins l’aigua i posteriorment aprendre’ls fora, el medi aquàtic ajuda a augmentar el to muscular i aprendre a controlar la respiració, molt rellevant pel desenvolupament motor del nen.
No només motriument, sinó que té una rellevància important en l'àmbit social i en el procés d’adquisició de llenguatge.
​
Per tant, en el blog expliquem que la matronatació és bo pels nadons a partir dels 3-4 mesos per estimular l’aparell locomotor als nadons. La natació pels nadons és el millor esport que poden fer? Sempre acompanyats de la mare dins l’aigua?
És l’activitat estrella en l’actualitat per tots els beneficis que et dóna l’aigua. És un fenomen que segueix en estudi i no només per aquesta etapa sinó per gent gran, fases de rehabilitació i readaptació funcional, entre d’altres.
L’altre fet important és la companyia de la mare perquè és la persona que més reconeixen des del primer moment, la que passa més hores amb el nadó i més temps li dedica. En el procés de ser mare i pare, és bo també per ells aquest tractament perquè és beneficiós pels dos, no només per conèixer al nen sinó per superar pors de forma conjunta.
​
Per què un nadó que no realitzi cap activitat de psicomotricitat, pot ser que ho pateixi al llarg de la seva vida? Com?
Està demostrat que el cervell de l’ésser humà quan arriba als 5 anys de vida està al 90% de les seves capacitats per rebre estímuls adequats al procés d’aprenentatge en el qual es trobi cada persona. Això ens indica que és un gran pas endavant donar-li tot això al nadó perquè haurà de formar part d’aquest procés en un futur i tindrà més dificultats perquè també tindrà altres conceptes als que aprendre.
Diria que és molt recomanable perquè el procés d’aprenentatge vagi en el camí correcte. Un nadó que comença a caminar abans té més guanyat perquè un cop camines tens experiències noves a les quals t’has d’afrontar i trobar-te en nous reptes és una nova etapa.
​
Avui en dia, nens de 3 anys ja estan jugant a diferents esports. Això és bo? A partir de quines edats un nadó pot jugar a futbol, bàsquet, tennis.. o altres esports?
Evidentment que no però avui en dia els nens sembla que hagin d’assolir els objectius no aconseguits pels pares o mares en la seva trajectòria esportiva. Això ens indica ja dues coses ben clares, la primera és que no té cap dret de decisió en l’esport que el nen vol realitzar, i per altra banda la pressió que exerceixen sobre aquest perquè assoleixi les metes somiades pels pares.
És repetitiu però és així, entre els 4 i 7 anys els nens han de desenvolupar una activitat motora basada en la coordinació, diferents habilitats, equilibri i velocitat. Totes les que he nomenat anteriorment es donen en un sol esport però és evident que la meva coordinació per realitzar un xut no és la mateixa que per realitzar una entrada a una cistella de bàsquet, oi? Doncs a això em refereixo, com més rica i àmplia sigui l’activitat fisicoesportiva durant aquesta etapa més bo serà per ells perquè el ventall serà més gran.
No és aconsellable especialitzar a un fill/a abans dels 9 anys en un esport perquè molt probablement decideix canviar en un futur i quan ja els altres tenen una maduresa motriu en aquell esport, l’altre haurà de començar de zero i és molt més complex.
​
Que se li pot fer a un nadó per fomentar l’activitat esportiva?
Qui té el poder sobre el nadó? Els pares, no? Doncs el primer que s’ha de fer és conscienciar als pares des del primer moment i considero que això és feina dels metges.
Un cop tens al nadó en la pràctica esportiva hauràs de treballar-lo amb calma i evidentment, no tots entraran a qualsevol activitat psicomotriu i no ploraran, forma part del procés, però els pares han de saber que estan fent el bé per ell i el professional saber detectar el motiu pel qual està passant això.
​
I el paper dels monitors de lleure? Com han d’actuar per fomentar i cuidar l’activitat esportiva pels nadons?
En el món de l’esport tenim un problema en l’actualitat que és l’intrusisme, és a dir, treballa molta gent en aquest sector que no hauria de fer-ho. És molt trist veure cursos de monitoratge de qualsevol activitat física en qualsevol àmbit esportiu i que tinguin el mateix dret que qualsevol altre company que s’hagi graduat en CAFE. Això el que provoca és mal ambient de treball, sous més baixos i menys professionalitat que indica un rendiment inferior. El que hauria d’haver-hi és una llei que es reglés tot molt més per evitar aquests casos, de fet Catalunya és l'única comunitat autònoma que en té una en tot l’estat espanyol però tot i això és millorable.
El món de l’activitat física el relaciono molt amb el dels metges perquè cal tenir una gran pràctica per tractar a les persones. És molt important el tracte amb els altres i sobretot amb el públic al qual t’has d’afrontar per realitzar les activitats.
​
És bo per un nadó realitzar activitats de psicomotricitat? A partir de quin moment?
Evidentment, des que el nadó ha complert els dos mesos es pot iniciar l’etapa d’aprenentatge motor que inclou activitats de psicomotricitat i de treball en el medi aquàtic.
El més important fins a arribar a l’any és provocar estímuls provocats per l’home o dona o bé a través de pilotes, joguines, música o qualsevol altre material. La principal part del cos que s’ha de treballar és el tronc per tenir una musculatura base important i ben estimulada. També jugar molt amb estimular la vista que ajudarà a millorar la percepció de l’espai i temps, juntament amb les palmes de les mans i peus que serà important per començar a agafar objectes o bé posar-se de peus i mantenir l’equilibri.
​
I per acabar, quin consell donaries a tots els pares per a realitzar als nadons en els seus primers mesos de vida?
Primerament, un consell que no serà ni la primera ni l'última vegada que el sentireu que és que us informeu, busqueu, navegueu per internet que avui en dia està tot en el nostre abast. Si hi ha quelcom que no es vegi clar, hi ha professionals que realitzen xerrades, tens el consell del doctor sempre per saber la seva opinió però no quedar-se només amb això és el més important, que ens piqui la curiositat.
Seguidament destacar els mètodes explicats anteriorment i l’anomenat en el vostre blog, la matronatació. Recordar que el més important és saber a què correspon per cada etapa en la qual va passant el nadó i no fer el que el pare i a la mare li ve de gust en aquell període de temps.
Finalment donar-vos les gràcies per la vostra gran dedicació i el temps que heu gastat en realitzar aquest treball sobre aquesta temàtica tan innovadora.

Redacció | 5 de maig de 2018
Al llarg del procés de maduració i aprenentatge de l’infant la socialització és un factor clau. Cal sentir-se acompanyat, entès i respectat per tal de fomentar el caràcter dels nens: aprendre a respectar les normes en les dinàmiques, compartir les joguines, seguir les instruccions del mestre, aprendre a guanyar i a perdre… L’objectiu del joc compartit que es practica en moltes escoles amb les sessions de psicomotricitat és desenvolupar éssers socials, tolerants i respectuosos.
​
És important considerar que no tots els infants són iguals i, per tant, no tots es socialitzen en la mateixa línia ni al mateix temps. També és molt important detectar dificultats significatives i contactar amb professionals en cas necessari.
Per tal d’aconseguir un correcte desenvolupament en la socialització dels nens i nenes des de ben petits, cal crear un clima de confiança compartit tant a l’escola com a l’entorn familiar.
​
Enllaços d’interès:
-> Llibre de D. Laporte (2006): Autoimagen, autoestima y socialización: guía práctica con niños de 0 a 6 años.
La correcta mobilitat del nadó ajuda a reduir anomalies en el seu cos
Martí Pons I 26 abril 2018
Treballar la psicomotricitat a infants d’entre 0 i 3 anys ajuda al desenvolupament motriu, cognitiu, comunicatiu i efectiu. De fet, els nadons aprenen jugant i a través del moviment i la relació entre persones. D’aquesta manera és com ho explica l’Acadèmia de Pediatria nord-americana.
​
Laia Delriu, psicòloga infantil i directora del centre infantil Dintell de Barcelona, explica que la psicomotricitat és “la capacitat que tenim els éssers humans per generar un moviment per nosaltres mateixos”. “Cada moviment, és possible gràcies a la interacció de certs músculs, i està controlat per processos complexos del cervell. Intervenen molts factors a l’hora de moure’ns, i en el cas dels infants també”. Delriu argumenta que és “important saber que els moviments han de ser apresos i practicats al llarg del temps; així els resultats són més efectius i duradors en el temps”.
​
De fet, moltes vegades es creu que durant els primers mesos després de néixer, el nadó no té altres capacitats que no siguin dormir i menjar. Per tant, el bebè pot arribar a passar moltes hores estirat. És per això, que els especialistes alerten que no és convenient aquesta praxis.
​
Tot i així, si el lactant hi ha de restar bastantes hores, és convenient moure’l de posicions ja que, per exemple, restar moltes hores amb la posició de panxa amunt és un dels principals factors que ocasionen deformitats cranials.​
​
Per aquest motiu, l’acadèmia nord-americana ha publicat un seguit de jocs que ajuden a la mobilitat del nadó i, també, un escrit anomenat Prevenció de la Plagiocefàlia postural, en el què es proposen diferents postures a l’hora de restar estirat:
Algunes activitats proposades


Panxa amunt:
1. Posar al bebè panxa amunt amb joguines als dos costats del seu cos. Això afavoreix que faci moviments del cap cap als dos costats.
Panxa a baix:
1. Posar al nadó panxa a baix amb una tovallola enrotllada sota el pit o un petit coixí i posar joguines que li cridin l'atenció davant seu. Aquesta postura, al principi, la podrà mantenir molt poca estona, ja que el coll encara no té prou força per aguantar el pes del cap. Durant els primers mesos aguantarà com a màxim d'1 a 4 minuts en aquesta posició.
​
2. Agafar uns coixins grans i durs i en forma de quadrat perquè els nens intentin pujar- ne i baixar-ne. Això els ajudarà a agafar to muscular i a enfortir les cames.
​
3. Aconseguir unes rodes de cotxe (que podem pintar perquè siguin més divertides) i posar-les en forma de camí perquè cadascú al seu nivell intenti pujar-hi o entrar-hi i sortir-ne.
4. Saltar al ritme d’alguna cançó divertida quan ja caminin.
Tot i així, els experts aclareixen que s’ha de tenir en compte que el nadó necessita la supervisió d’un adult. A part s’ha de mantenir un temps limitat de 5 minuts per a cada activitat per no crear una sobrecàrrega física.
Què signifiquen les patades dels nadons?
Redacció | 25 de març de 2018
​
Un dels molts rumors que es diuen durant l'embaràs és que les puntades de peu dels nadons dins la panxa de la mare signifiquen que s'estan comunicant amb ella. És fals. Com també és fals que siguin resposta a la música clàssica que se suposa que els estimula. Els fetus només estan fent exercici, segons diuen les conclusions de l'estudi realitzat per l'Imperial College de Londres publicat el passat mes de maig per la Royal Society.
Aquest estudi indica que els nadons es mouen per exercitar els músculs i formar bé les articulacions i els ossos, i detalla que amb aquests moviments guanyen múscul i enforteixen els ossos, uns beneficis similars als dels adults que practiquen activitats físiques.
​
Els moviments són importants per la salut futura dels nadons, ja que, segons l'Imperial College, unes articulacions ben formades podrien ajudar a prevenir malalties com l'osteoartrosi.
​
Tot i que els nadons mouen el cap des de la setmana 10 d'embaràs, no és fins a la setmana 16 i 18 que les futures mares comencen a notar les puntades de peu, que són més fortes entre les setmanes 20 i 30, quan assoleixen una força de 4,5 newtons (l'equivalent a la pressió contra el terra d'una garrafa de quatre quilos i mig).
​
Enllaç d'interès:
-> Notícia complementària.
Vídeo extret de: Biomedical Engineering & Imaging Sciences, KCL

Redacció | 20 de març de 2018
Segons l’autora del llibre Baby Signos. Comprende a tu bebé antes de que pueda hablar y potencia su comunicación, Claudia Carter, el ventall de beneficis en el desenvolupament de la comunicació gestual amb el nedó és enorme.
Els bebès es comuniquen amb els gestos mentre desenvolupen l’aparell fonador i la parla, de manera que cal comprendre el que volen comunicar-nos per evitar la seva frustració. Carter afirma que desenvolupant la comprensió i comunicació gestual es poden satisfer les necessitats d’aquest. De la mateixa manera que un bebè pot aprendre a dir adéu amb la mà, se’l pot ensenyar a associar altres gestos a paraules concretes.
​
Entre els múltiples beneficis, tan pel nadó com pels pares, destaquen: poder expressar millor les necessitats, reforçar el vincle amb els pares, millorar l’autoestima i ajuda a passar temps de més qualitat amb el nen.