BBNESTAR

​

Música per créixer, un projecte que es coneix en la gran majoria d’escoles de música de Catalunya. Gemma Fígols és qui porta el projecte a la Catalunya Central. Dins de l’escola de música, quants anys fa que us dediqueu en aquest tipus d’especialitat? A l’escola fa 10 anys que ens dediquem a aquest projecte. Tot i així, fins fa pocs anys ho dedicàvem a alumnes a partir de 2 anys i fa un temps que hem inclòs a partir de lactants o 0 anys però de manera esporàdica.

 

Hi ha molts pares que coneixen que coneixen aquests tipus de projectes? Bé, jo crec que si miro enrere cada vegada hi ha més alumnes que s’apunten al projecte. A més a més, quan vam començar érem els únics de la comarca i ara per exemple, el fan a d’altres pobles i comarques veïnes. Per tant, penso que cada vegada hi ha més pares que els interessa aquests tipus de projectes. Ara bé, continua havent-hi persones que consideren que la música no serveix per gaire res i que és “inútil” per dir-ho d’alguna manera estudiar música quan de fet, és el llenguatge universal.

 

El projecte de “Música per créixer” és propi? El vas idear tu? Sí, el projecte el vaig idear jo i de fet, continuo fent-lo només jo perquè de moment no he trobat cap altra persona que estigui interessada o es vegi capacitada per a poder realitzar aquests tipus de classes.

 

De quines edats estem parlant pels  infants? Doncs dels 0 anys, com deia abans, als 5 anys. Llavors, a partir d’aquesta edat, ja passen a fer uns altres tipus d’estudis, no necessàriament reglats però sí profunditzant més amb la música.

 

Hi ha molts mètodes a utilitzar oi? Per exemple? Sí. Per exemple a mi m’agrada utilitzar el de les campanes de Willems en el que es treballa l’afinació. També el mètode per aprendre el moviment de Dalcroze i diferents jocs de l’Eulàlia Abad.

 

El mètode  Suzuki és el més famós. És el quin utilitzes normalment? El mètode Suzuki és famós però es treballa amb aquells alumnes que estudien instruments de corda. És veritat que alguna tècnica en concret es podria aplicar, però normalment no l’utilitzo.

 

Amb quina finalitat ajuda un mètode d’ensenyament d’aquest tipus? Per què al cap i a la fi tots serveixen, en part, per despertar l’instint musical o per arribar a coneixements d’un cert grau, no? El més important és tenir imaginació i creació. El que faig normalment és inventar-me una història en la qual es van introduint conceptes tècnics musicals però sense que l’alumne s’ho prengui com un esforç. De fet, aquest mètode ajuda a començar a tenir coneixement de la música però d’una manera lúdica i divertida.

 

Eulàlia Abad, investigadora de Bellaterra, considera que a través del joc simbòlic es poden despertar instints inclús de drets humans. Com és possible? Sí, és del tot cert. La música és el llenguatge universal, com he comentat. A més, aquests jocs o inclús la música en general, et fan aprendre uns valors de disciplina, d’ordre, educació i respecte. Les primeres cançons que escolten  moltes parlen dels hàbits rutinaris que hem de fer. O el simple fet de dir hola i adéu. Per tant, estic completament d’acord amb l’Eulàlia.

​

Fins a quin punt és determinant que el nen hagi rebut aquests tipus d’estímuls per despertar una vocació o una sensibilitat que si no els hagués rebut doncs potser no els arribaria a conèixer mai? Tots els estímuls els anem aprenent i interpretant en algun moment de la vida. Ara bé, potser sí que amb la música aquests estímuls els aprens abans i els pots gestionar abans. Per exemple, si un nadó escolta una cançó que crea por, aquest ja començarà a experimentar el què és la por, sempre amb uns límits, és clar. I el mateix passa amb una cançó divertida i alegre. Llavors, si aquell alumne quan és més gran tendeix a rebre uns estímuls més negatius, per exemple, segurament els pot arribar a gestionar millor que no una persona que fins llavors no els havia experimentat mai.

 

Per què, quina és la teva filosofia amb aquest mètode? La meva filosofia és la de crear connexió entre la música i l’alumne i també connexió entre familiars.

 

Per poder realitzar-lo correctament utilitzes algun tipus de material? Quin? Utilitzo material però molt ideat per a mi mateixa. És a dir, no existeixen llibres o materials físics per a poder realitzar aquests tipus de sessions. Llavors, ets autodidacte. A partir de llegir autors, escoltar músiques, etc. Esculls un tipus de material. Llavors el proves i potser no resulta efectiu o sí. I alguns materials doncs són audiovisuals, instruments musicals, cartells, etc.

 

Com s’estructuren les sessions? Les sessions comencen i acaben amb una cançó. Llavors, entremig hi ha exercicis d’imitació, reconeixement i lectura. És a dir, primer imiten els exercicis que faig jo, després reconeixen el que estic fent jo i acaben la sessió fent-lo sols.

 

Tots els mestres són vàlids per aquest tipus d’ensenyament? No. Perquè t’has de sentir còmode i tranquil. Pots ser molt bon professor de piano però potser no t’interessa ensenyar piano a alumnes de 3 anys.. Llavors dic no. Has de tenir paciència i has de tenir passió per allò que fas.

 

Per acabar, en cada a curs els alumnes quins passos segueixen a nivell d’aprenentatge? es veu una evolució al llarg del temps? En quin sentit? Evidentment que es veu una evolució. Quan un alumne que porta des del naixement pràcticament escoltant música i treballant-hi, amb 2 anys és capaç de reconèixer-te moltes coses i inclús cantar-te una cançó abans de parlar. Els passos que segueixen aquests alumnes són els primers anys amb les tècniques que ofereixo i llavors, quan ja tenen una bona base,  s’incorporen a l’estudi “estàndard” musical, o bé ho deixen. Així que sí, hi ha una evolució.